20 de març 2009

D'àngels i dimonis

Fa feredat de veure les barrabassades que s’han arribat a escriure aquests darrers dies a tomb de les inesperades dues notícies de la setmana: la decisió de la CUP de donar suport a la moció de censura i la renúncia d’en Marcel Esteve a l’alcaldia. Dues bombes informatives als extrems en l’anàlisi política. Mentre la decisió de la CUP ha estat, per a qui ho ha volgut escoltar, a bastament argumentada, els motius de l’abandó del Marcel són encara una incògnita.

La prepotència amb què el PSC ha actuat a Vilafranca, el menyspreu als qui no pensem com ells, l’acusació buida i demagògica. Tot això és el que hem pogut sentir de qui té el llibre sant de l’esquerra. L’esquerra són ells: si no ets “ells”, no pots ser esquerra. Finalment, tant d’albarà ha generat factura. No pots menysprear tothom quan governes en minoria. Les rodes de molí tenen data de caducitat.

Convençuts com estaven que la CUP no faria el pas, han abocat tota la ràbia al comprovar que, de vegades, la coherència no són només paraules. Creien que, colomins mansois, menjaven besses d’esquerra de les seves mans. Haguessin hagut de veure que la CUP no és ICV i que, erradament o amb encert, han defensat allò que creuen amb convicció.

Ara, però, a la CUP els ha crescut banyes. Són l’esca del pecat, la maldat personificada. Llegint blocs i articles fa angúnia de constatar la bilis que pot arribar a generar veure’s descavalcat d’un poder que creies de propietat. La CUP, fins fa unes setmanes tan coherent i responsable als ulls del PSC, de cop i volta ha esdevingut la traïció, el mal. L’apocalipsi s’abraonarà sobre Vilafranca, anuncien.

No patiu, acabareu entenent les raons de la CUP –i d’ERC si no es desdiuen d’allò dit repetidament– tal com jo he acabat respectant la seva primera decisió. Encara no la comparteixo, però sempre me l’han argumentada amb passió. Des d’aleshores i, especialment des dels “5 motors”, ens respectem la coherència, però sobretot la capacitat d’acceptar errors.

Els qui hem defensat la necessitat d’un canvi que sacsegi una vila adormida, no vam saber convèncer la CUP. Possiblement hem perdut dos anys. O potser és que hi ha decisions que necessiten el seu procés.

Ara, l’insult i l’amenaça que practiquen a cal PSC no crec que hi faci més.

Cap comentari: