09 de gener 2009

La rebel·lió i els màrtirs

Com una més −aquesta sí− de les plagues d’Egipte, ja forma part de la rutina informativa la tragèdia del poble palestí. Cada cert temps, el conflicte s’exacerba i les portades tornen a anar plenes de mort, dolor i impotència. 

Tanmateix, la brutalitat de centenars de morts i milers de ferits, la contundència freda i calculada d’un exèrcit que només preveu l’aniquilació de l’enemic si aquest no s’està quietet a la presó que li han assignat, no sembla impressionar gaire alguns dels opinadors del país que segueixen justificant el genocidi israelià sota l’excusa de l’autodefensa. Curiosa autodefensa la de l’ocupant! NO sé què dirien si els tancs espanyols entressin a Gernika.

D’arguments, la veritat, no n’hem vist massa. Que si Israel és una democràcia d’allò que no hi ha i, en canvi, els àrabs, ja se sap, són una colla d’analfabets incapaços d’apreciar les exquisideses d’una democràcia homologada. Perquè, és clar, tots aquests defensors a ultrança de la legitimitat israeliana sota la raó de les llibertats obliden intencionadament que Hamàs va guanyar netament, ens agradi o no, les eleccions a Gaza. Però es veu que algunes democràcies ho són més que d’altres.

L’altra argument recurrent és allò que Hamàs va començar primer. Bé, què voleu que us digui, a mi no em sembla bé l’ús innecessari de la violència per resoldre les injustícies, però de vegades una nació es duta a un extrem en què només pot fer-se sentir, només pot reclamar el que és seu, mitjançant la lluita armada. Mentre la comunitat internacional sigui incapaç de desactivar els conflictes des de la justícia en lloc de fer-ho des dels interessos geoestratègics, veurem moltes altres guerres desiguals.

Perquè el que volen amagar tots aquests que s’escuden en arguments manipulats és l’origen del conflicte. I l’origen és que el poble jueu, minoritari a Palestina a principis del segle XX, va ordir una estratègia per ocupar les terres dels palestins que hi vivien des de feia segles. Si oblidem aquest principi no entendrem res. Si t’han pres la terra, si t’han fet fora del teu país, no poden esperar que en 60 anys hagis oblidat i renunciïs a allò que és teu. Nosaltres en 300 anys no ho hem fet encara. No hauríem de tolerar la política de fets consumats que fa del temps el seu valedor.

No podem defensar Hamàs per l’ús incessant de la violència, però ¿han deixat als palestins altra esperança per recuperar el seu país?