30 de gener 2009

Els silencis còmplices

Per molt que m’he fregat els ulls repetidament, encara ara no puc creure’m el que vam viure els vilafranquins en el darrer ple municipal. Sempre he entès la democràcia com un exercici de transparència i de coherència amb allò que defenses, més enllà de votacions, d’encerts o errades. El cansament, el fàstic, que hem anat acumulant els ciutadans d’aquest país no és pas només per la inoperància dels nostres governs per fer front a qüestions de projecte de societat que transcendeixen l’àmbit de la gestió quotidiana.  La fatiga democràtica ens la provoca aquesta mena de cercle pervers en què ens veiem empresonats on una classe política que es creu per sobre del bé i del mal i que fa i desfà a pler, és precisament qui té les eines i la responsabilitat de posar-hi fi.

Un, i encara més una formació política, pot no estar d’acord amb que el nostre ajuntament signi la querella contra una jutgessa que manifestament ha prevaricat  sense pudor. Pels simples mortals com un servidor, llec en formació jurídica, l’evidència de la magnitud de la injustícia es veu diàfana i, el que és realment greu, s’aprecia la clara intenció de la senyora Gallardo a saltar-se la llei a consciència per tal de castigar uns posicionaments polítics que ella pot creure equivocats. Potser fins i tot ens sabrien argumentar jurídicament, els nostres regidors, la inconveniència d’una tal querella. Però no ho sabrem perquè tots plegats van preferir callar. Si una actitud és intolerable en qualsevol democràcia, per molt de baix nivell que sigui, és la manca d’arguments, el silenci que s’imposa a les raons. Un partit polític té l’obligació moral davant dels ciutadans de donar explicacions de les seves decisions. L’esperpent de veure com s’anava a aprovar una esmena a la totalitat que ningú no gosava defensar formarà part des d’avui de la història del surrealisme polític.

Com podem ara els vilafranquins, més enllà de si estem o no d’acord amb la moció, refiar-nos dels cants de sirena que ens prediquen una nova manera de fer política? Massa errors per ser accidental.  Massa conxorxa d’amagat, massa opacitat.

La regeneració democràtica que el país necessita ha de començar, inexcusablement, per la regeneració moral dels nostres polítics. I per la sensibilització dels ciutadans; per un rearmament ètic que ens faci escandalitzar del silenci. Que ens faci, finalment, alçar la veu.

No podem ser còmplices d’una democràcia que es nega a donar explicacions. Com deien els Manic Street Preachers “if you tolerate this, your children will be next” (si tolereu això, el vostre fill serà el següent).

1 comentari:

Xoldi ha dit...

Molt bon escrit! Completament d'acord.
El que es va viure dimarts passat al ple, és lamentable. No només en la moció del David, en la de Bolonya, pràcticament tampoc es va argumentar res. IC i ERC no van badar boca, i la resta es van excusar amb la falta d'informació, quan és un tema de domini públic... El pressupostos es retiren, el reglament de mercats es retira, i la moció de Gaza i Palestina, és un manifest censurat que es converteix en paper mullat...

Tot plegat molt i molt lamentable...