05 de desembre 2008

Participació, el debat pendent (II)

Dèiem la setmana passada de la dificultat de definir políticament conceptes quan aquests esdevenen mots d’ús generalitzat i, sobretot, quan es converteixen en imprescindibles en el discurs polític perquè aquest sigui percebut dins del progressisme benpensant. La meitat del missatge polític de les nostres formacions està construït a base de llocs comuns buidats del seu sentit primigeni. Així ens trobem com apel·len a un mateix concepte formacions amb idearis ben diferenciats fet del que, en bona lògica, n’hauríem de deduir que estan parlant de coses diferents. És el que ha passat amb el concepte “participació ciutadana”. Tothom pretén resoldre el poc interès pels afers ciutadans amb receptes “participatives”, com si el simple fet de referir-s’hi ja hi haurà posat remei. SI us vàreu fixar en el darrer Ple municipal, la densitat de “participació” per metre quadrat que s’hi va donar només pot dur a la banalització del concepte. És el mateix procés que hem experimentat amb d’altres mots màgics: sostenible, bio, democràtic... Són més sostenibles sis avets d’acer que uns de veritat? Encara que hagin costat prop de 200.000€?
Tot plegat és el paradigma de l’estupidesa aplicada a l’acció política i la creença generalitzada que finalment s’ha aconseguit un ciutadà imbecilitzat que només atén a l’eslògan fàcil i defuig el pensament crític.
I aquest és, de ben segur, el problema de base. La participació, entesa com a interès franc i estricte de ser subjecte actiu en el progrés ciutadà, és incompatible amb una ciutadania poc formada políticament (aquest, un mot maleït). Si seguim descabdellant el fil, perquè un ciutadà pugui formar-se una opinió clara cal que compti amb informació no manipulada, amb la transparència de l’administració i amb els mecanismes de control necessaris. Se l’ha de formar en l’exigència davant del poder i a deixar de sentir-se’n vassall. Si tot això falla, la participació ciutadana és impossible i, conscients d’això, les propostes dels partits són purs simulacres que només cerquen l’autojustificació.
De què servirà un Consell de la Vila –curiosament molt similar en funcions i composició– que proposen tant la CUP com CiU en els seus documents recents si n’han de formar part els qui ja remenen les cireres a la Vila des de molt diverses plataformes? Les solucions ja no poden ser pegats, han de ser radicalment noves, irrespectuoses si voleu, revolucionàries i, sobretot, instal·lades al segle XXI. Seguirem...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé! Aplica aquest mateix raonament "La participació, entesa com a interès franc i estricte de ser subjecte actiu en el progrés ciutadà, és incompatible amb una ciutadania poc formada políticament (aquest, un mot maleït). Si seguim descabdellant el fil, perquè un ciutadà pugui formar-se una opinió clara cal que compti amb informació no manipulada, amb la transparència de l’administració i amb els mecanismes de control necessaris. Se l’ha de formar en l’exigència davant del poder i a deixar de sentir-se’n vassall. Si tot això falla, la participació ciutadana és impossible..." a la democràcia i diguem a quina conclusió arribes

Segons tu les persones poc formades, o manipulades, etc no haurien de poder votar. Et felicito!

Una correcció important en el teu argument. Ni la participació ni la democràcia poden tenir mecanismes de control. Qui exerciria aquest control i amb quins criteris. Això és feixisme ja...

En fi, fas un poti poti de tot plegat...

Jaume Claramunt ha dit...

Disculpa, anònim, però em sembla que el poti-poti no és pas meu, en aquest cas. Segurament no em sé explicar prou bé, però les teves apreciacions no es corresponen amb el que provo de dir.

* D'entrada, dic que és difícil participar en política (i uso aquest mot en el sentit de cosa pública), si no es té ni la formació (política, no general) ni la informació veraç i transparent. Precisament el poder i els qui el detenten s'encarreguen de mantenir la ciutadania en aquesta ignorància que els acosti a ser una massa acrítica, que és el que a ells els convé.

* La veritat, no sé si hauria de votar o no un ciutadà que sigui incapaç de dir quins partits es presenten o quines propostes aporten. El vot militant, de fe cega, no crec que sigui un bon camí per a la democràcia. Però en lloc de no deixar-los votar, el que cal és propiciar que els arribi la informació i desvetllar-los l'interès en participar.


* Tot ha de tenir els seus mecanismes de control. La democràcia es basa en això. Però jo em referia al control del poder. Precisament la participació ha de ser un mecanisme de control de l'exercici del poder.


* Quan al feixisme, no veig què hi té a veure amb tot això. Un insult d'aquesta mena no ajuda als teus arguments, de debò.


Salut!

Anònim ha dit...

Jaume, primer de tot lo de feixisme no volia ser un insult, ni molt menys, sino una alerta perquè el teu escrit podia ser molt interpretable (la qüestió del control que plantejaves no estava clara). Els aclariments que fas són molt encertats.
El que volia fer-te veure és que la democràcia és de una baixissima qualitat com tu mateix dius "Precisament el poder i els qui el detenten s'encarreguen de mantenir la ciutadania en aquesta ignorància que els acosti a ser una massa acrítica, que és el que a ells els convé."
La participació ha d'anar encaminada a que la població sapiga el que passa de primera ma i no a través d'informació que li arriba completament manipulada per totes bandes.
La participació activa i directa no es pot manipular.

Jaume Claramunt ha dit...

Veus, anònim, com no m'havia explicat prou bé?
Totalment d'acord amb el teu aclariment.
A les Molles m'he queixat repetidament de la baixa qualitat de la nostra democràcia. També crec que la culpa no és ben bé del sistema, que es podria millorar, sinó de l'ús indecent que els partits n'han anat fent.
Finalment, jo sí que penso que amb la participació, com a panacea, no n'hi haurà prou. La participació no és més que una aplicació a ras de terra de la democràcia. Si hem estat incapaços d'evitar la manipulació del sistema representatiu, què ens fa pensar que no ens faran el mateix amb el procés participatiu?
La urgència, al meu entendre, no és habilitar la participació, sinó exigir els canvis suficients per què els ciutadans tinguem el control últim de l'acció de govern. Aleshores és quan la participació serà útil de veritat.

Salut!

Anònim ha dit...

Ein und dasselbe, unendlich viagra viagra rezeptfrei niederlande [url=http//t7-isis.org]viagra rezeptfrei spanien[/url]