14 de novembre 2008

Potser hi falta il·lusió

Potser és que de tant parlar-ne, de tant d’esperar-lo, l’havíem magnificat en excés, però el cert és que, un cop vist amb calma, el document presentat per CiU m’ha deixat una sensació agredolça. Certament un “Programa de Govern” ha de ser un seguit de mesures, però jo hi he trobat a faltar un projecte de futur clar, una idea de quina Vilafranca volem construir entre tots. El document, extens, s’acosta massa a una llista de tot allò que hom pot fer –i que potser signaria qualsevol de les formacions del consistori–, però sense una fil conductor gaire clar.
Potser és que n’esperava més. El cansament evident i preocupant del model socialista no es concreta en la manca d’acció de govern –que també– sinó en la manca d’il·lusió, en la manca de projecte, en la sensació que no hi ha cap idea del futur que hom vol llegar als nostres fills. Encapçalar una moció de censura a l’ajuntament vilafranquí, al meu entendre, ha de demostrar precisament que hi ha un projecte il·lusionant i il·lusionat, un equip capaç, guanyador, amb el convenciment i la gosadia de proposar, no mesures, sinó un nou model, un nou paradigma de la relació del govern municipal amb els ciutadans. Noves formes, en el fons. Transparència, col·laboració, diàleg i la força que dóna creure’s dipositari d’un projecte de futur. Tot això no ho sé veure. I que consti que la majoria de les 200 propostes em semblen prou encertades i que sóc del convenciment que duent-les a la pràctica Vilafranca reprendria el camí del progrés cap a una vila més humana.
Malgrat tot, m’hi falta política i m’hi sobra precipitació. Una pressa que n’ha descuidat la presentació i el redactat. La feina ben feta també comença aquí. Fixeu-vos en la precisió amb què l’Obama ha sabut usar tots els mitjans per demostrar que ell tenia un projecte seriós, treballat i consistent. I la gent l’hi ha fet confiança; a ell, al seu convenciment i a la seva força més que no a les seves difuses propostes. Fixeu-vos també en l’excel·lent presentació i en la seriositat i intensitat política del document de la CUP.
Ens cal confiança i que ens retornin la il·lusió d’un govern que és al nostre costat. El rocambolesc episodi de la disponibilitat del document o el trist descobriment dels paràgrafs no originals no generen precisament la confiança que a tots ens cal.
Malgrat tot, som en un punt de la nostra història col·lectiva que exigeix un treball generós entre aquelles forces polítiques que poden bastir, conjuntament, un projecte alternatiu, fresc i agosarat que remogui els fonaments d’una maquinària municipal calcificada. Cal treballar-hi des de la transparència i la lleialtat tot foragitant els enfrontaments estèrils. La història ens exigeix, ara, un compromís col·lectiu.
Siguem valents.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure, què significa tot això?

"...som en un punt de la nostra història col·lectiva que exigeix?..." de quin col·lectiu parlem? La exigència no ha d'anar en funció de moment històrics, sempre s'ha de ser exigent.

"...treball generós?..." El treball és treball i esforç si vols, però amb generós estas intentant dir una altre cosa que res te a veure amb el treball...

"...bastir, conjuntament, un projecte alternatiu, fresc i agosarat?..." l'alternativa convergent és més que relativa, gens fresca i encara menys agosarada...

"...lleialtat?..." lleialtat a qui? i a què?

"...la història ens exigeix ara?..." la història no exigeix res, en tot cas El Poble exigeix!

Ja ho veus, en complet desacord :-)

Anònim ha dit...

Estic molt content que després de tirar tant de verí contra l'EI de Vilafranca, sàpigues també valorar la feina intensa que hem estat duent a terme. I que vegis les coses més enllà de comentaris, i rumorologies malintencionades
Més d'un hooligan convergent hauria d'aprendre a fer això que fas.
La veritat és que ni m'ho esperava. Ara et toca seguir intentant seguir analitzant per donar una opinió que fomenti el debat,com fem molts i moltes i no seguir criticant sense sentit que és on alguns s'hi troben tan còmodes.

Jaume Claramunt ha dit...

Home, anònim, no em pensava que cada mot fos objecte d'una anàlisi semàntica, però acceptant que alguna construcció pot ser confusa, et responc.
1.- Parlem de Vilafranca com a col·lectiu de persones i, tot i ser cert que cal ser sempre exigent, també ho és que hi ha moments que la manca d'exigència pot tenir més conseqüències que en d'altres.

2.- Treball generós vol dir treball amb ànim de cercar una solució més enllà del que en altres moments acceptaríem.

3.- El projecte convergent és, per definició, alternatiu. La frescor i la gosadia li hauria de posar altra gent si no, tens raó, ens quedarem amb alternatiu. Per això al mot "conjuntament".

4.- Lleialtat a un projecte per Vilafranca que depassi els partits.

5.- El Poble no sé si està en condicions d'exigir res, però no em pots negar que la història exigeix. Això sí, pots pensar que la nostra història, ara, no exigeix res. Jo penso que sí.

També pots veure que no estem tan en desacord com dius ;-)

Salut!

Jaume Claramunt ha dit...

Hola Marcel:
Permet-me que puntualitzi dos punts.
Un. Jo sempre he reconegut la feina excel·lent de la CUP, tant als plens com amb l'Arrel. Una altra cosa és que hi estigui d'acord sempre.

Dos. Estic convençut que la crítica també fomenta el debat. No entenc per quina raó pensaves que no criticaria CiU si creia que no han actuat bé.
De fet, em retreus que critiqui però alhora alabes la meva crítica a CiU. En què quedem?
Jo penso que la funció dels ciutadans de peu és la de valorar l'actuació dels seus representants, mirant de ser tot l'objectiu que hom pugui ser. Jo, evidentment, m'ho miro des d'un vidre tintat d'independentisme i això, esclar, no em fa assèptic.

Salut!

Anònim ha dit...

Hola Jaume:
Efectivament, recolzo el que dius. però hi ha molts tipus de crítiques. La que fas a CiU no deixa de ser una crítica constructiva, o dit d'una altra manera, la constatació d'una manera de fer que molta gent també troba força reprobable.
Però en molts casos cap a la CUP has fet crítiques destructives i forasenyades. Com per exemple argumentar que el perquè de la nostra negativa a pactar amb CiU era degut a que dins la candidatura hi ha gent "intransigent" i curta de mires. Saps perfectament que el motius no era aquest, perquè ens hem afartat d'explicar-ho.
Això òbviament no és una crítica constructiva, és un atac directe.
Saber fer un anàlisis sense partidismes és complicat, però almenys per trobar explicacions a un fet no cal recórrer a rumors malintencionats, i el pitjor del cas no contrastats.
Això és el que volia dir, quan parlava de tirar verí.

Jaume Claramunt ha dit...

Hola Marcel:
Celebro molt que treguis el tema de la meva acusació "d'intransigents" a membres de la CUP. Aquest mot, publicat en una entrevista a El 3 de Vuit, mai va sortir de la meva boca. Ja vaig demanar al Xavi Navarro que fes extensives les meves disculpes a la gent de la CUP que s'haguessin molestat pel terme. Ja sabeu què passa de vegades amb les entrevistes a peu dret sense gravadora: el periodista hi posa de collita pròpia i "interpreta".
Sí que és cert, tanmateix, que sovint em queixo de la CUP pel pes excessiu que, al meu entendre, té en algunes qüestions la puresa ideològica i que aquesta fa difícil un acord polític que, probablement amb una mica de "generositat" per totes parts, seria possible. I no parlo ara només de la vostra relació amb CiU. A la Marxa de Torxes de vegades hem tingut llargues discusions per minúcies que, en el fons, no afectaven per res el resultat final de tot plegat.
De totes maneres, no tinc cap mania en acceptar que he exigit a la CUP potser més que als altres partits polítics. Ara, sempre han estat opinions personals, fetes a cara descoberta, sense amagar-me, i que estic disposat a discutir i modificar amb tota l'honestedat i franquesa.

Salut!