21 de novembre 2008

La moció fantasma

No acabo d’entendre ni el món de la política ni el del periodisme local. Sembla que després de grans gesticulacions de tots plegats, després que tot Vilafranca vagi plena de si hi haurà o no hi haurà moció de censura, després que se’ns anunciï més o menys obertament que hi ha negociacions, després de publicar uns i altres documents més o menys encertats, després d’acusacions de tota mena i de posar-se el dit a l’ull... Després de tot això, res de res. Aquí sembla que no passi res. Els partits, tan transparents ells, ni piulen ni donen senyals de vida. La premsa no es fa ressò de l’angoixa ciutadana i espera, pacient, que les notícies arribin soles com hem esperat les pluges tardorals. El vilafranquí compromès, aquest sí que perplex, no sap si el proper alcalde de Vilafranca serà en Regull, la Batet, en Romero o el sum-sum corda.
Al meu entendre, hem de començar a pensar en termes d’eficiència i deixar l’espectacle pel Calima. Els partits que ens representen tenen la responsabilitat de la transparència que sovint proclamen. Si les negociacions –si hi són– no són un canvi de cromos, ni l’acord impossible, quin sentit té mantenir aquest secretisme? Ja sé que sovint aquesta mena de converses són delicades i que allò del “nostre mal no vol soroll” de vegades resulta beneficiós, però seria bo per la credibilitat de tots plegats que ens expliquessin fins a quin punt hi pot haver coincidència, on rauen les divergències. Som una ciutat petita on gairebé tothom es coneix. No podem reproduir els mals de la política a gran escala. Aquí podem, hem, d’humanitzar el treball municipal tot començant a posar les bases d’aquest nou model que molts hem demanat, més transparent, més participatiu, més de servir en lloc de servir-se’n.
CiU i CUP ens haurien de dir, més enllà d’anècdotes que no fan la cosa, què en pensen dels documents respectius. Sense tacticismes de partit, amb honestedat. ERC hauria de donar senyals de vida. Fins ara, més enllà de la valentia de demanar un canvi, Esquerra no ha demostrat que la possible moció els afecti, i bé qui hi ha de ser!
Hem de tenir tots clar que un canvi de veritat, el canvi que la vila necessita per començar a construir el futur amb esperança, no pot ser només un recanvi de persones i sigles. De poc servirà canviar el Marcel pel Regull si això no va acompanyat d’un canvi profund de model i de les estructures de poder que ha anat bastint el PSC. I aquest canvi no el poden fer la CUP o ERC per manca de legitimitat, ni una CiU que sembla desorientada. El canvi l’hem de fer tots plegats, cercant allò que ens uneix en el desig irrenunciable d’encarrilar Vilafranca, el territori i la nació vers una política més propera a les persones, on el ciutadà se’n senti partícip, escoltat i respectat.
Tan difícil és això?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Osti Molles, cada dia apuntes més encertadament.