19 de setembre 2008

Matarile-rile-rile

La vigília de la Diada, el govern del PSC estava obligat a penjar l’estelada al balcó de l’Ajuntament. No ho fan fer, amb l’excusa, insultant, que havien perdut les claus! Els hi obligava una moció aprovada al juliol per la majoria nacional que suposen els vots de CiU, CUP i ERC. El propi PSC en reconeixia el mandat a la nota de premsa on, paradoxalment, anunciava que pensava incomplir, novament, un acord de ple. Un PSC que ha perdut de fa dies, no només les claus, sinó els papers i avança d’esma cap a l’oposició, es revoltava rabiüdament en un escrit delirant on demostra la talla moral dels qui duen les regnes del PSC a Vilafranca. Poques vegades hem vist tantes mentides i improperis en un text tan escàs. Acostumats no ja a remenar les cireres, sinó a collir el cirerer sencer, els socialistes vilatans es dediquen a maleir exclusivament CiU i, en especial qui els treu la son: en Pere Regull. Ho fan amb un menyspreu absolut al fet que la moció, a instàncies de la Comissió 11 de setembre, fou presentada i defensada per CiU, però també per la CUP i ERC. Deu ser que aquests poden salvar-los la cadira i no convé enemistar-s’hi massa. A partir d’aquí, en poc més de deu ratlles, tot un catàleg d’exabruptes per definir un símbol que ja ha entrat en la normalitat política d’aquest país: extremista impropi, radicalitat, il·legal, irresponsable, facció o segregacionista són algunes de les floretes que aquests “catalanistes” dediquen a qui gosa homenatjar l’estelada l’any del seu centenari. Tanta brutícia faria basarda si no fos que encara reblen el clau. Pel PSC local, penjar l’estelada, un fet que viu amb normalitat la immensa majoria dels vilatans, és un acte que “enfronta els ciutadans i cerca alterar la pacífica convivència”. Reveladorament, el mateix que n’ha dit el PP.
L’estelada, senyors, simbolitza la lluita constant d’un poble que es resisteix a ser assimilat després de 300 anys d’ocupació. Representa, també, el treball, sovint callat i anònim, de tants catalans que han dedicat llurs vides a mantenir viva una llengua, una història i unes arrels. Però, certament, l’estelada també és el símbol d’un conflicte no resolt que els qui el voldrien enterrat s’entesten a ocultar. El conflicte d’una nació que viu sotmesa, privada de la capacitat de regir els seus destins, que veu com és escarnida i espoliada. D’una nació que es vol pròspera, moderna i lliure.Per saber això no ens calen plafons explicatius. Només cal la dignitat d’assumir a quin costat s’és. A la banda dels qui ens volen esclaus, colònia d’una Espanya impossible; o a la banda del qui, pacíficament, defensem la llibertat dels pobles com a dret irrenunciable. O s’és unionista o s’és independentista. Ha quedat ben clar què és el PSC.

2 comentaris:

el pa sencer ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=GWePGxaZ4AE

Xavista ha dit...

Seria hora que CIU clarifiques també quin és el seu posicionament respecte a les qüestions com independència, Vegueria Penedès, o localment temes com Domenys III, Caixa Penedès, sous dels polítics, ensenyament, justicia social...