La independència en MARXA

Dimecres vinent, vigília de la Diada, Vilafranca viurà una nova edició, la sisena, de la Marxa de Torxes. L’èxit de participació que any rere any ha anat acompanyant la Marxa, amb penedesencs de totes edats i diferents simpaties polítiques, no n’han fet rebaixar mai el missatge d’un clar sobiranisme. Ben al contrari, és una clara mostra que la demanda de les màximes cotes de llibertat pel nostre poble no són patrimoni de cap formació política i que és un sentiment prou estès que, potser, des del món polític, no s’ha sabut recollir amb la naturalitat i rotunditat que els ciutadans expressem.
Enguany, la Marxa, ens acosta a una Diada enterbolida pel debat del finançament i pels incompliments espanyols de l’estatut d’autonomia. I hi ens acosta amb un lema que cerca la claror a tanta boira: independència. Perquè si una cosa ha de deixar clar aquest 11 de setembre, és que hem arribat al final del camí. Tots els esforços d’entesa que des de la classe política catalana s’han anat fent des de la transició s’han demostrat inútils. Avui és més clar que mai que només ens queda el camí de la independència si volem construir una societat moderna. Sortosament pel que defensem la independència, ja no es tracta només d’una qüestió de dignitat nacional, d’arrelament a una terra i a una història, sinó que finalment ens hi juguem la possibilitat de construir una societat que pugui assegurar el benestar, econòmic i cultural, dels seus ciutadans. Finalment ja no som els independentistes els qui hem d’argumentar els beneficis d’un estat propi. Són els unionistes els qui hauran de cercar les raons per mantenir-nos en un estat que ens maltracta, que ens vol sotmesos.
Arribem, també, a la Diada amb la societat civil confusa després d’un llarg estiu on el serial del finançament n’ha segrestat el discurs. Ara resulta que el sobiranisme clama per un finançament que, millori gaire o poc, seguirà deixant els nostres recursos en mans espanyoles. Voleu dir que la feina de l’independentisme és defensar l’estatut? Aquesta és la tasca de les nostres institucions, no pas la nostra. Si convé defensarem una negociació -que no pot acabar bé- des de la necessària unitat política. Però sempre tenint clar que es tracta d’un pedaç provisional mentre construïm l’estat propi. Mentre el govern negocia el present, la nostra tasca ha de ser preparar el futur.

Aquesta Diada cal cridar independència, més fort que mai. Independència contra un finançament que ens espolia. Independència contra un estatut que ens emmanilla, que ens fa espanyols, i de segona. Independència contra la mentida, contra el “derecho de conquista”, contra la por i la covardia. INDEPENDÈNCIA!