Seguir cavant

Hi ha una vella dita anglesa que aconsella una actitud de sentit comú: si has caigut dins un clot, para de cavar. Vaja, que si l’has vessada, mira de no empitjorar-ho.
Hi penso sovint quan contemplo incrèdul algunes de les actuacions a la via pública del nostre consistori. Especialment hi he pensat aquests dies amb tot el rebombori que s’ha organitzat qüestionant els canvis circulatoris que ha posat en marxa el nostre ajuntament. Tothom preveia que l’eixamplament de la rambla, a la font de Sant Magí, causaria embussos. La solució: que no hi tombin! Què faran quan s’embussi el carrer del Cid? Fer-nos tombar a la rotonda de l’Esclat? No hagués estat millor que haguessin reconegut, per primer cop, que es van equivocar?
Els que pertanyem per força a aquesta espècie maleïda, a l’esca del pecat que som els vilatans que gosem usar el cotxe dins la vila, ens estem acostumant a tota mena de penúries, obstacles i impediments. Ciutadans de segona, encara que paguem l’impost d’una circulació impossible, veiem com cada dia que passa se’ns retalla un dret, el d’usar un vehicle, que hauria de ser compatible amb l’anar a peu o amb bicicleta.
Però la salmòdia pseudoprogre de facilitar la vida exclusivament al vianant amaga una constant en molts ajuntaments socialistes: l’estigmatització del conductor. Com si assenyalar amb el dit inquisitorial els conductors et fes més d’esquerres. L’estètica, que dèiem ahir.
Tot plegat no fa més que demostrar, de fet, el fracàs de l’educació. Ja no es pretén acordar àmbits de convivència basats en el respecte mutu. Ja no es penalitza només qui incompleix les normes. Ara l’obstacle és per a tothom. No cal educar en el respecte a un pas de vianants: hi posem una elevació i a rascar els baixos encara que no hi passi ningú. Fins i tot hem començat a veure plataformes a passos amb semàfor on la seva utilitat se m’escapa. No cal aprendre a no aparcar sobre la vorera: posem-hi pals a dojo. No cal respectar els límits de velocitat, posem-hi bonys.
Vilafranca no pot ser una cursa d’obstacles per a la circulació per molt que per anar a treballar a l’ajuntament no calgui el cotxe o que tinguem un alcalde sense carnet de conduir. Les zones de vianants són certament imprescindibles, com ho és facilitar el passeig i que les voreres tinguin l’amplada i la seguretat necessàries. Però el teixit productiu de Vilafranca també necessita poder-hi circular amb comoditat i respecte.Deixem-nos de posturetes i resolguem els problemes de veritat. Deixem de cavar d’una vegada.