11 de juliol 2008

El bon Jan

No és pas només un tòpic allò que el Barça és més que un club. És innegable la seva dimensió simbòlica i la càrrega de representativitat nacional que ha atresorat al llarg dels anys –i no només en la llarga nit del feixisme-. El Barça va esdevenir la manifestació del catalanisme de la societat civil quan la representativitat política ens era barrada i fou la manera d’expressar les ànsies de llibertat de moltíssima gent d’aquest país més enllà de la seva passió per l’esport de la pilota. Com a representant de tot un poble, al Barça se li exigeix molt més que a un club esportiu: un comportament moral i ètic que defineixi la manera d’entendre la vida d’una nació acostumada a patir, avesada a les derrotes, però viva i esperançada en un futur esplendorós.
Després d’anys de tebiesa, el país va viure uns moments d’eufòria nacional. Tot semblava despertar. Una ERC immaculada encara carregava d’esperança un país desesperançat i, a can Barça, un descarat Jan Laporta es disposava a redreçar una entitat que havia perdut tot el crèdit, tant esportiu com nacional.
I el Barça es va posar a caminar. Amb una defensa de la seva catalanitat sense complexos, amb ètica i moral de treball, fins i tot amb un joc obert, franc i generós. Un Barça pletòric que, durant anys, ha estat l’única alegria que ens hem permès els catalans.
Però ja se sap. No pots mostrar obertament la teva nació si no tens un Estat. S’intenta per tots els mitjans que el Barça dissimuli la seva catalanitat mentre voleien banderes espanyoles arreu sense cap retret. Hi ha massa interessos al darrere de com voldrien el Barça, massa mitjans de comunicació deutors del partit hegemònic a Catalunya, massa grups econòmics que veuen en l’espanyolisme subtil la millor mostra de la submissió catalana.
En Jan Laporta ha covat l’ou de la serp i ara li rosega els turmells. Massa gent sense escrúpols, mediocres que volen despuntar al preu de la traïció al projecte. L’error ha estat creure que l’enemic era el Sandro.
Segurament en Laporta ha fet errades, però en cap cas res que l’impedeixi acabar el mandat. Qualsevol culé ha d’estar orgullós del millor Barça en anys. Hem sabut vèncer amb sobrietat i, quan toca, sabem perdre amb la dignitat de qui se sap honest amb ell mateix i deutor amb la història que l’arrela a aquesta terra i la seva gent.
Ara que ser espanyol està de moda és quan necessitem els Jans. Gent valenta i amb prou coratge per gosar equivocar-se.

Cap comentari: