06 de juny 2008

Sociovergència? Per fer què?

La insistència amb què des de molts àmbits del món polític vilatà s’està alertant d’un acord PSC-CiU em fa témer que, en tot plegat, hi ha més pa que cansalada. Atiar la por a una entesa sociovergent té un efecte balsàmic per a molts als qui la situació d’atzucac a què ha arribat l’actual legislatura els crema als dits. És molt senzill parapetar-s’hi per no haver de decidir. Qui pot decidir -i en aquest cas només és la CUP- sap perfectament que la taula està servida, que hi ha projecte, il·lusió i ganes. Només falta voluntat d’entesa i compromís. Es farà difícil d’entendre la crítica permanent a una situació que no només no es vol resoldre, sinó que s’amenaça amb perpetuar. Qui ho diu que amb dos regidors no s’està legitimat per governar? Com a mínim hi ha la mateixa legitimitat que per bloquejar el govern i d’això no n’he sentit pas queixes. El que potser hi ha és por. Por de deixar l’oposició on un pot ser còmodament immaculat.
No qüestiono la decisió de mantenir-se al marge, demano transparència per entendre-ho. Si, realment, l’acord és impossible, ens mereixem saber-ne les raons. Conèixer per què un projecte compartit no pot ser i, en canvi, un altre repetidament criticat té l’aval, indirecte però continuat. I no hi valdran estereotips eteris, vaguetats dreta-esquerra. Tampoc la sociovergència com a arma llencívola.
Perquè, quin sentit pot tenir la sociovergència, si no és la intenció de perpetuar el PSC en el poder municipal, de mantenir intactes els mecanismes que, després de tants anys, han acabat malbaratant la il·lusió?. Evidentment, als socialistes els pot arribar a interessar un acord que els permetria travessar la crisi de projecte sense qüestionar-los la maquinària. Però, què en pot treure CiU? Amb quina cara es podria presentar mai més davant els vilafranquins, si renuncia tan fàcilment a ser alternativa? En aquests darrers anys s’ha insistit incansablement que hi ha dos projectes, fins a cert punt antagònics, pel futur de Vilafranca. Si demanem explicacions a la CUP només per no fer un pas endavant, quines explicacions no hauria de donar en Pere Regull per provar de fer-nos entendre que ara els dos projectes poden caminar plegats?
La sociovergència només pot tenir sentit en la ment dels vividors de la política per als qui els ideals són una nosa. I aquests, millor si els mantenim allunyats de les cireres.

Cap comentari: