18 d’abril 2008

El "barco" de la Franja

El naixement de la TV3, un rampell de dignitat en la il·legalitat imposada per un govern socialista, va representar una alenada de futur per a un país que maldava per recobrar l’autoestima perduda. Però, sobretot, va significar un bri d’esperança per a la recuperació d’una llengua que havia estat perseguida i estigmatitzada des de tots els estaments de la dictadura. Una llengua que ens fou amagada llargament i que sobrevisqué gràcies als qui “van viure per salvar-nos els mots”, però també gràcies a la tenacitat i el coratge de tants catalans anònims que mai no van deixar de parlar-la a casa. Tanta persecució no fou baldera i una llengua que només malviu en la intimitat va perdent correcció lèxica. La televisió nacional, TV3, naixia sobretot per “retornar-nos el nom de cada cosa”, per fer del català una llengua nacional. Una tasca titànica, si voleu, però que calia afrontar amb la disciplina dels pobles que no han defallit.
No li han faltat enemics. No només és l’espanyolisme visceral qui s’hi revolta, sinó que des de posicions d’una pretesa esquerra es va trobar la manera de minar la feina sota el pretext de l’evolució de les llengües. Així, un indissimulat espanyolisme brega per arrencar la “crosta nacionalista” dels mitjans públics. Es veu que un català correcte és carca, impositiu, intransigent i vés que no sigui cancerigen i tot!
L’arribada del PSC al control dels mitjans de comunicació nacionals ha propiciat un sòrdid i constant atac a la llengua catalana i a la concepció nacional de la nostra televisió. Es tracta de donar carta de normalitat a la destrucció meticulosa de la nostra llengua i dels nostres referents. Així, malgrat queixes mai respostes, TV3 ha anat introduint el castellà en el que queda de la nostra llengua. Termes com “vivenda”, “tamany” o “patera” estan sent normalitzats malgrat els repetits pronunciaments de l’IEC sobre la seva incorrecció. Si el lèxic és maltractat, ja no us dic res de l’abandó sistemàtic dels pronoms febles que converteix el que sentim a TV3 en un model de submissió al castellà. No ens hauria d’estranyar, doncs, que es comenci a sentir “barco” als telenotícies o que de la Franja de Ponent en diguin la Franja d’Aragó.

El que és remarcable, es veu, és que un català sigui un bon espanyol, prometi circumspecte el ministeri de torn, espanyol, i cridi emocionadament un clamorós “Viva España!” mentre ens plantifica un transvasament de l’Ebre que setmanes abans repudiava. Això sí: fou en campanya.