20 de març 2008

Ara, Esquerra!

Esquerra té molts enemics i, sovint, els amics, que també en té, no exercim. Ho dic a ran de la sang que s’ha fet amb la patacada electoral soferta. Massa gent, precipitadament, han tret el cava i han començat a brindar per la desaparició de l’espai sobiranista en el panorama polític. Que no s’enganyin. Molts dels que ara hem negat el vot a Esquerra ho hem fet des de la clara convicció que era l’única manera que el nostre missatge crític, tants cops repetit com ignorat, fos tingut en compte. Ara cal que Esquerra, que la seva direcció, tingui la humilitat i el coratge d’assumir que per a molts dels independentistes d’aquest país ha estat un error fer un espanyolista del PSC president de la Generalitat. Encara pitjor: donar-los tot el poder disponible a casa nostra i fer veure que no passava res mentre assistíem a l’aigualiment constant del tremp nacional de les nostres institucions, dels nostres mitjans públics de comunicació, de la cultura ara ‘multiculti’, de la llengua defensada amb displicència. Caldrà reconèixer que les coses no han anat com es preveia i que ha estat un greu error atiar incansablement l’enfrontament entre les sensibilitats nacionalistes del país.
Ara cal assumir responsabilitats i, amb generositat, acceptar que els qui han errat el camí no poden dur la brúixola de l’emancipació nacional. Ningú no es creu que la culpa és del partit, senyor Puigcercós. Però tampoc ens farà creure en Carod que han perdut el suport electoral per dir No a l’Estatut, l’única decisió coherent i digna dels darrers temps.
Hi ha molt bona gent a Esquerra. Gent amoïnada pel futur d’aquest país i amb ganes de treballar per dur-lo a l’únic destí que el pot fer créixer. Hi ha molta gent, anònima, discreta, que treballa colze amb colze amb la societat civil, amb gent de CiU i amb gent de les CUP. Gent que no entén el trist espectacle que alguns dels seus dirigents estan donant i que es mereixen explicacions i, sobretot, un immediat canvi de rumb.
La independència d’aquesta nació necessita organitzacions fortes. Però obertes i generoses, perquè hi hem de ser tots. Necessitem partits valents que caminin amb fermesa. Quan veiem de nou el camí amb claredat, tornarem a ser molts. Molts més dels que voldrien els qui ara celebren la victòria tot sabent que no serà seva.Ara és hora d’una nova Esquerra, d’aixecar-se i encarar els dies que s’apropen amb la certesa que el futur és nostre.

1 comentari:

Multifuncional ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Impressora e Multifuncional, I hope you enjoy. The address is http://impressora-multifuncional.blogspot.com. A hug.