11 de gener 2008

Insatisfets

Segons un estudi recentment publicat pel Centre d’Estudis d’Opinió, els catalans hem encetat aquest 2008 amb rècord d’insatisfacció política. Fa tot just un mes ens deien que les enquestes no detectaven res i que allò de l’1D, on 700.000 catalans van sortir al carrer, gairebé ni havia existit. Un cop han diluït els efectes d’aquella gran manifestació, ja poden dir-nos insatisfets amb tota impunitat. Això sí: pronostiquen una participació a les eleccions espanyoles rècord, també. Sort que tots plegats sabem que si les enquestes són de tants colors com ulls se les miren, les del CEO ja vénen tintades d’origen.
Tanmateix, és ben cert que s’ha estès la idea que el sistema polític que ens van fer empassar en una transició “modèlica” no acaba de funcionar. S’ha escampat el descrèdit de la classe política i dels propis polítics. Se’ls demana solucions però difícilment podem esperar res d’uns partits que encaren qualsevol canvi amb la calculadora a la mà i presoners d’un sistema que premia les fidelitats mafioses on ningú no gosa alçar la veu. És com posar el llop a vigilar les ovelles.
Hi ha, també, massa receptes miraculoses. No podem encarar uns canvis necessaris des del bonisme naïf que la falsa esquerra ha venut tots aquests anys. Com a la majoria de l’acció política, també aquí manen més els eslògans, la correcció política, que les veritables solucions. Mai no he cregut que el remei sigui exclusivament la sacrosanta participació. Què vol dir participació? Que no participem quan anem a votar?.
Estic convençut que el sistema representatiu no és el problema. De ben segur que podem millorar-lo, però per mi que la clau de tot plegat està en el control dels nostres representants. La fatxenderia amb què molts polítics es passen per l’arc del triomf les promeses fetes és el que fa mal a una democràcia que deixa el ciutadà indefens. L’opacitat, la nul·la capacitat de control, la impunitat és allò que cal eradicar.
Hem bastit un sistema polític sense contrapoders que premia la mediocritat, el cinisme i la mentida. De res no ens serviran les llistes obertes si no podem exigir als polítics responsabilitats pels seus actes. No en farem res d’uns pressupostos participatius si no en podem fiscalitzar la seva execució.
Davant la impunitat, la prepotència i l’arbitrarietat, estar insatisfets encara és poc.

Cap comentari: