21 de desembre 2007

Pressupostos amb nocturnitat

Si, en condicions normals, assistir als plens és un bon mètode per copsar de quin peu calcen el nostres representants, en el debat dels Pressupostos és on més clarament s’evidencia de quina pasta està feta la nostra classe política local. El ple de dimarts, tanmateix, va superar totes les expectatives i de l’espectacle en vaig sortir amb aquell gust agre de la perplexitat que, amb el temps, esdevé indignació.
Tota la calma i la parsimònia, tots els dies de reflexió que es veu que necessitaven fa unes setmanes i que impedien dur a ple uns pressupostos a la corda fluixa, el dimarts es van convertir en urgències matusseres, en pressa impúdica per arribar a la votació sense que ni el debat ni el què s’hi aprovava els importés gaire.
Tots sabem que si no es va dur a ple abans és senzillament perquè l’equip de govern no tenia els vots necessaris per aprovar-lo. També intuïem que, un cop assegurada la majoria, la trinxera seria infranquejable. Però el que no m’esperava és que no es parlés del Pressupost, que s’impedís el debat. Encara m’astora el grau d’impunitat i d’arbitrarietat que un alcalde té a les seves mans. Això, a les d’en Marcel Esteve, és demolidor. El PSC ha esdevingut un partit-gestoria que no només pateix d’una manca total d’idees i de projecte, sinó que en fa gala i ja ni es molesta en provar de trobar un fil conductor a la seva acció de govern. És el poder en estat pur i la desmesura per retenir-lo.
Probablement el pressupost d’enguany es mereixia el vot favorable, però és d’una evidència clamorosa que no es pot aprovar si el dia abans s’hi fan modificacions per 2 milions d’euros sense donar-ne ni explicacions ni possibilitat d’estudiar-les. L’aritmètica a cal PSC, però, és ben senzilla: necessitaven tres vots per seguir com si res. Un cop descartada la CUP per coherència ideològica, es tractava de donar peixet a ICV, ERC i el PP. Un peixet que ens costarà 2 milions d’euros.
O potser no. Saben que a ningú no li preocupa que la meitat del que es promet no es dugui mai a la pràctica. L’any que ve ens ho tornaran a vendre en els nous pressupostos, que tornaran a ser els més fantàstics que s’hagin vist mai.
Uns pressupostos d’eslògan, de frase feta, de “copia i enganxa” del manual de fum del PSOE. Mentre la Vilafranca més bruta i deteriorada que recordo malda per sobreviure, ells ens venen la mobilitat i la sostenibilitat, les bicicletes i els barrets pels fanals.
Després, hipòcrites, es queixen que ens faci basca aquesta política.

1 comentari:

ratafia ha dit...

Aprovar els pressupostos municipals ens costa 2.200.000 euros de més.
http://tinyurl.com/2f566r