09 de novembre 2007

Vicent Sanchis

De vegades la subsistència com a poble és possible gràcies a tota una mena de gent que han pres el difícil camí de treballar amb fe i convicció des d’on no és llueixen els llorers, des d’un discret segon terme, amb esperit generós. Gent que, com deia l’Espriu, “han viscut per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa”.
A casa nostra, entre d’altres però principalment, hem comptat amb l’AVUI com a eina per a la reconstrucció nacional, per bastir un imaginari col·lectiu que ens vertebrés nacionalment. Ho va ser en els moments difícils de la transició i ho ha estat en els darrers anys quan molts d’altres amb més pedigrí es deixaven ofegar per l’abraçada de l’ós del poder mediàtic del PSC.
I això ha estat obra de la insubornable dignitat i fermesa del seu director els darrers 12 anys, el Vicent Sanchis. En Vicent ha sabut combinar amb mestratge la coherència nacional amb la pluralitat i la transversalitat que tan li hem demanat al catalanisme polític. Ha sabut donar veu a una societat civil que sovint s’ha esgargamellat predicant, infructuosament, un renovat nacionalisme que ens dugui a la sobirania. Però, alhora, no s’ha deixat convèncer pels cants de sirena d’independentismes de saló o de catalanismes autocomplaents. Tampoc no ha tolerat les pressions de l’espanyolisme. Ni del de casa ni del de fora. I mai no ha confós la independència política amb fer d’oposició.
Els prejudicis i una consciència nacional de fireta, van abocar el millor diari del país a l’ofec econòmic. Quan fa uns mesos, l’AVUI va anar a parar a mans de Planeta i el Grup Godó, ja ens vam témer que hi hauria tota mena de pressions per canviar-ne la línia editorial “sin que se note el cuidado”. Potser conscient que tenia els dies comptats, en Vicent ha cremat tots els cartutxos aquest estiu. Han fet més independentistes les portades de l’AVUI, memorial de greuges actualitzat, que no pas un miler de discursos.
Diumenge, Vicent Sanchis deixava la direcció de l’AVUI. El substituirà el Xavier Bosch. No dubto pas del seu patriotisme franc. No sé, tanmateix, si la fermesa serà la mateixa. No ens podem permetre que un catalanista de València amb els Països Catalans per divisa, hagi estat bandejat per un “catalunyista” sensible als desitjos de palau.

Cap comentari: