19 d’octubre 2007

El pa i les molles

La setmana passada aquest setmanari publicava l’opinió d’en Josep Salvatella, president de l’Associació Catalana del Vi. El Sr. Salvatella mostrava obertament el seu temor davant un hipotètic nou boicot espanyol al nostre cava, que es veu que és l’essència de totes les essències i que cal preservar com si s’hi hagués destil·lat l’ànima del país. En un nou exemple de la misèria que assota la nostra dissortada nació, ens exhortava a guardar-nos la llibertat d’expressió i, alhora, la poca dignitat nacional que ens pugui quedar... fins passat Nadal, no sigui que a uns quants espanyols els agafi per preferir beuratges francament imbebibles d’altres racons de la geografia ibèrica. Tot abans de comprar una ampolla de cava a uns catalans que tenen la gosadia de “ultratjar” la simbologia nacional espanyola.
Usar, com fa el senyor Salvatella, mots com xitxarel·los, eixelebrats, provocació i ultratge a la bandera per definir el que ha passat aquests dies al nostre país, ja ens deixa ben clar que ens trobem davant de gent d’ordre que prefereix agenollar-se a defensar amb dignitat la terra que diu representar. Perquè no deixa de ser simptomàtic que per a ell l’escàndol sigui que “s’ultratgi” la bandera espanyola i no que demostrar pacíficament el rebuig a qui fa 300 anys que ens té sotmesos comporti detenció i empresonament.
Quan és precisament Espanya qui ens roba a un ritme de 77 milions d’euros diaris, quan es foten de les lleis (Estatut, Papers de Salamanca...), quan diàriament ens insulten i ens calumnien, quan passen tantes coses que haurien de fer-nos revoltar i, iradament, enviar-los a prendre vent, que des de casa se’ns demani paciència, silenci i respecte és d’un desvergonyiment indignant.
Cal recordar als qui ara es queixen que és precisament el botiflerisme dels dirigents del sector el qui ens ha portat repetidament, a casa nostra, els borbons i tota la rècula mediàtica espanyola. Qui és el qui provoca?
Conclou el Sr. Salvatella que amb el pa no s’hi juga. Potser ja serà massa tard quan s’adoni, ell i els qui com ell ens demanen un silenci còmplice, que el pa ja fa temps que ens el van prendre, que només ens queden les molles.
I com resa aquesta secció, als catalans, ja no ens alimenten molles.

Cap comentari: