03 d’agost 2007

Ai, ai, ai...

La setmana passada vaig assistir al darrer Ple municipal abans de vacances. És un exercici que, alguna vegada, haurien de fer tots els vilatans perquè, tot i l’escassedat de debat, s’hi pot veure el cinisme descarnat de part de la nostra classe política local.
Vaig sortir-ne amb un ai al cor que no m’he tret de sobre. I és que malgrat la teòrica feblesa de l’equip de govern, el PSC va sortir indemne d’un Ple que els hauria d’haver suposat el primer revés seriós. No havíem quedat que les coses ja no eren com abans?
La realitat és que, malgrat tanta retòrica, Iniciativa i Esquerra van permetre, com aquell qui no vol, que el PSC aprovés l’inaprovable.
Si Iniciativa no ens sorprèn amb aquesta actitud indissimuladament complaent (deuen tenir un gen socialista al seu ADN), Esquerra ens torna a fer patir. No ens ho esperàvem, i menys tan aviat.
En Pep Quelart és un argumentador brillant si els arguments s’ho valen. I dimecres, les raons esgrimides no convencien ningú, per satisfacció del PSC. No es pot permetre que s’aprovi una modificació del pressupost quan les explicacions són desmuntades en el propi Ple: ningú pot creure’s que la remodelació de la Rambla ha costat 300.000 € de més per imprevistos de senyalització, esporgat d’arbres i altres fantasies? Algú dubta que no fossin les hores extres que s’hi van esmerçar per tenir-la llesta per eleccions? Algú pot creure’s que ja no hi ha partida de publicitat si no és acceptant que se la van gastar en publicitat electoral encoberta? Ni la regidora de torn feia cara de creure’s el que desmanegadament provava de fer-nos empassar. Bona estrena, Maria!
Més greu fou encara com es permeté el xantatge del PSC, en forma d’esmena, a la moció de suport a la Vegueria. Una esmena que finalment buidava de poder la Comissió Paritària que incansablement els socialistes havien boicotejat els darrers anys. La unanimitat no pot tenir aquest preu. No ens fareu creure que Esquerra ara es refia de la sobtada conversió del PSC.
Dimecres a la sala de plens hi havia sentor de nou tripartit. A l’ombra, si vols. Encara pitjor.
Esquerra hauria de començar a marcar territori si vol que la renovació sigui creïble. L’abstenció no ens serveix.
No li vam acceptar a la CUP, tampoc l’acceptarem d’ERC.

1 comentari:

Subrrealista!!! ha dit...

Felicitats pel seu article al 3 de vuit,es pot dir que a la llarga,tots els partits,és mouen sempre per interessos,i a on és diu blanc al final,resulta ser un gris lleig i fosc...


Un Vilafranqui fastigueixat.

Bon dia tingui.