13 de juliol 2007

Salut democràtica

Hi ha una preocupació creixent per la salut de la nostra democràcia i pel grau d’entusiasme que desperta entre la ciutadania. Cal reconèixer que últimament s’ha evidenciat un clar divorci entre una manera classista i corporativa d’entendre la política i la necessitat d’uns referents d’honestedat, transparència i eficàcia.
Però també cal ser conscients que la participació i l’interès per la política no ha estat pas un dels trets diferenciadors de la nostra societat. És cert que els nivells d’abstenció que s’han produït darrerament poden induir a creure en una desafecció ciutadana, però a mi em sembla que aquesta manca d’interès hi ha estat sempre i, senzillament, ara, finalment, la gent ha trobat una excusa fàcil apel·lant a la poca credibilitat del sistema. Ara ja no fa vergonya afirmar “passo de la política”; fins i tot fa enrotllat, si hi afegeixes l’inevitable “tots són iguals”. Però no ens enganyem, la majoria no et sabrien dir el nom dels caps de llista i menys enumerar alguns dels punts del seu projecte polític.
És evident que tenim una democràcia d’una baixíssima qualitat i que, per tant, cal que ens esforcem per trobar vies de participació que facin que el ciutadà se senti més involucrat en les decisions importants. Però també hi ha el perill de caure en el populisme demagògic que moltes vegades representa la defensa cega d’una democràcia participativa que només mobilitza unes minories molt ideologitzades. En una societat que viu d’eslògans, hem anat introduint conceptes que tenen un grau d’assentiment acrític que n’avergonyeix qualsevol intent de matisació. La baixa formació política es supleix amb fe i combreguem a ulls clucs amb dogmes indiscutibles: mestissatge, esquerra, participació, multiculturalitat... No en qüestiono la seva bondat, però sí aquesta pretesa superioritat moral que els fa indiscutibles, la panacea infal·lible.
Els ciutadans hem de poder-nos refiar de qui és a les institucions. Que facin la feina i que compleixin les promeses, el programa electoral i el seu esperit. El que ens falten són sistemes de control, mecanismes eficients de fiscalització. Com a qualsevol feina, hem de poder exigir professionalitat i resultats i la tranquil·litat de saber que no es trairà la confiança que hem delegat.

1 comentari:

Jaume I ha dit...

Sí, va vinga va!!, Sembla que vulguis que CIU o PSC treguin majories absolutes... Perquè amb aquest trist líder que ara té ERC (sí, sí, aquella que ilusionava, recordes) anem apanyats, les properes eleccions si treu més de 200 vots ja farà molt.

millor una minoria polititzada, però patriòtica!!

Fem fora el Quelart! rellancem ERC!!!