M’agradaria poder aturar la voràgine i que fóssim capaços de parlar sense estereotips, sense veritats absolutes, sense etiquetes. Parlar amb les mans obertes i, sentint-nos propers, apamar la importància cabdal de tanta feina, tanta lluita. Però us veig recelosos, tancats, plens d’arguments que als diaris queden molt bé però que sabeu dilatoris. Els arguments, sols, no aturaran les excavadores.
Heu de ser conscients que aquesta és potser la darrera oportunitat de seguir plegats el camí cap a la llibertat nacional, d’anar en la mateixa direcció encara que, tal vegada, amb punts d’arribada distints. Som molts els que crèiem que el vostre idealisme s’anava amarant del desig comú d’avançar, encara que les passes no fossin gegantines. Hem treballat junts pel canvi. Al país, però sobretot a Vilafranca. Un canvi que és imprescindible si volem derrotar un model de creixement i de ciutat que tantes vegades hem denunciat plegats. Ara no és hora d’arronsar-se, d’aixecar les espatlles, desganats, i dir: ja s’ho faran. No podeu esperar a guanyar i que el vostre programa sigui la clau. La gran majoria dels vostres votants –i ho sabeu– volen canvi. Ara. Us volen fent política. Coherents però dignes, amb la valentia i la generositat de decidir no només el que interessa tàcticament la CUP.
Ja sé que cal coratge per abandonar el fàcil camí de l’equidistància. Però heu de ser conscients del que ens hi juguem tots plegats. Ara el PSC amagarà les cartes i es posarà la careta de govern proper. Adormirà els grans debats, serà participatiu, obert, dialogant. Fins i tot parlarà català en la intimitat. Sempre els funciona. I tindrem 20 anys més de PSC.
Vilafranca no s’ho mereix. Cal aturar tanta mentida, tanta prepotència, tanta manipulació. No ens podeu demanar que oblidem.
Cal, també, la humilitat de témer que l’èxit no és mai garantit, que potser una ERC refeta i uns votants desil·lusionats us apartin de la possibilitat que ara teniu de marcar el camí de la recuperació, de la honestedat.
L’enyorat Vicent Andrés Estellés ho va dir amb lucidesa: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu”.
Heu de ser conscients que aquesta és potser la darrera oportunitat de seguir plegats el camí cap a la llibertat nacional, d’anar en la mateixa direcció encara que, tal vegada, amb punts d’arribada distints. Som molts els que crèiem que el vostre idealisme s’anava amarant del desig comú d’avançar, encara que les passes no fossin gegantines. Hem treballat junts pel canvi. Al país, però sobretot a Vilafranca. Un canvi que és imprescindible si volem derrotar un model de creixement i de ciutat que tantes vegades hem denunciat plegats. Ara no és hora d’arronsar-se, d’aixecar les espatlles, desganats, i dir: ja s’ho faran. No podeu esperar a guanyar i que el vostre programa sigui la clau. La gran majoria dels vostres votants –i ho sabeu– volen canvi. Ara. Us volen fent política. Coherents però dignes, amb la valentia i la generositat de decidir no només el que interessa tàcticament la CUP.
Ja sé que cal coratge per abandonar el fàcil camí de l’equidistància. Però heu de ser conscients del que ens hi juguem tots plegats. Ara el PSC amagarà les cartes i es posarà la careta de govern proper. Adormirà els grans debats, serà participatiu, obert, dialogant. Fins i tot parlarà català en la intimitat. Sempre els funciona. I tindrem 20 anys més de PSC.
Vilafranca no s’ho mereix. Cal aturar tanta mentida, tanta prepotència, tanta manipulació. No ens podeu demanar que oblidem.
Cal, també, la humilitat de témer que l’èxit no és mai garantit, que potser una ERC refeta i uns votants desil·lusionats us apartin de la possibilitat que ara teniu de marcar el camí de la recuperació, de la honestedat.
L’enyorat Vicent Andrés Estellés ho va dir amb lucidesa: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu”.
Baixeu al carrer i participeu del canvi que ens mereixem.
5 comentaris:
Doncs la propera vegada que et proposin d'entrar a les llistes de CIU, no rebutgis l'oferiment. Sigues valent, i no esperis que els altres facin la feina per tu. Jo no us votaré però!
Veig que em coneixes poc. Si tots els que estem convençuts que a Vilafranca és necessari un canvi haguéssim votat CiU, el Pere Regull tindria ara una majoria absoluta esfereïdora. No es pot ser tan reduccionista.
Una altra cosa és que, avui, el canvi només pugui passar per un acord amb CiU.
Cal ser valent, com dius, i decidir si es treballa pel país o pel partit.
Evidentment, també es pot estar d'acord amb el model socialista.
Hola Jaume,
Des del meu punt de vista, el canvi és un fet des del passat 27 de maig. La correlació de forces ens es favorable. Crec que seria un error malgastar-ho amb un intercanvi de cromos.
Salut i ànims!
Millor l'estel roig...
"Anònim dijo...
Millor l'estel roig..."
Anònim, és just aquest el debat que ens perd. Parlem d'estels sense pensar que finalment tots haurem d'anar de ventre.
Publica un comentari a l'entrada