20 d’abril 2007

25 anys de llibertat

Encara recordo la sortida d’El 3 de Vuit: “Els convergents han tret un setmanari!”, corria la brama. Eren temps convulsos, aquells, on, de veritat, “tot estava per fer i tot era possible”, que va dir el poeta. Calia construir un futur llargament esperat i alguns ja havien dibuixat els plànols, de feia temps, a la seva mida. Eren temps de maximalismes: o era blanc o era negre. D’estigmes que encara marquen l’imaginari col·lectiu. Potser per això l’artilleria que va haver de suportar aquest setmanari i que, en bona mesura encara entoma, va ser considerable.
A diferència, però, d’altres mitjans amb més història, la professionalitat, la llibertat d’expressió i la feina constant i tenaç, van anar consolidant una publicació que alguns, massa fàcilment, havien condemnat amb displicència. No era fàcil competir amb el TOTHOM que durant anys havia estat el referent de la lluita per les llibertats. L’òrgan d’expressió de la resistència antifranquista durant la dictadura va acabar, però, sent una nina de drap a mans del PSC que el va recargolar i esprémer fins a assegurar-se l’hegemonia del seu concepte d’esquerra a la comarca. La prepotència i el sectarisme descarnat dels darrers anys, van acabar tancant-lo, el TOTHOM, però la feina ja estava feta.
Informar en una comarca, com la nostra, de mides encara humanes no és fàcil. Tothom es coneix i les rancúnies personals massa sovint senyoregen el debat. Cal saber triar el gra de la palla i, a voltes, ser condescendent i deixar que cadascú tingui el seu minut de glòria.
El Ricard n’ha estat un mestre. Encara conserva la mirada de nen entremaliat, però ha sabut repartir joc a tothom a la vila. Teixint complicitats però sense amagar la seva fermesa en la defensa de la justícia i la llibertat. Proclamant el seu sobiranisme de pedra picada però sempre posant per davant l’ètica periodística on d’altres hi posen la comercial.
Han passat vint-i-cinc anys i el prestigi ha anat deixant un pòsit inesborrable bastit amb el respecte per la tasca quotidiana i la perseverança en la feina ben feta. Vint-i-cinc anys on veus diverses, confrontades, hem trobat aixopluc en aquestes planes. Vint-i-cinc anys de dura travessia amb els vents institucionals gens propicis.
Vint-i-cinc anys de premsa en llibertat.

Per molts anys!

Cap comentari: