22 de desembre 2006

Plouen mentides


La setmana passada l’Audiència Nacional espanyola iniciava l’arxivament de la causa contra el diari basc Egunkaria. Ara diuen no trobar indicis de la seva al·legada pertinença a l’entramat econòmic d’ETA. Hi ha qui hi veu la mà d’un govern espanyol necessitat d’aparentar interès en el procés de pau a Euskal Herria.
El cinisme d’ara no ens ha de fer oblidar que el tancament del diari en èuscar ha estat l’atac més ferotge, desproporcionat i brutal que Espanya ha dirigit contra un moviment sobiranista. Tancar un diari, en democràcia, és un acte d’una tal gravetat que fa estremir tots els ressorts de l’estat de dret, però fer-ho conscient de la seva il·legitimitat és d’una perversitat que hem de mantenir a la memòria.
A Euskadi ja fa temps que van entendre que una nació, una cultura, necessita els seus propis recursos empresarials, la seva pròpia indústria cultural. El tancament de l’Egunkaria no tenia res a veure amb el posicionament polític del diari. Les esgarrifoses tortures a què foren sotmesos els detinguts no pretenien cap confessió que sabien insubstancial. L’atac anava dirigit contra tota la xarxa d’indústries culturals que no només mantenen viu l’èuscar sinó que fan palesa l’assumpció col·lectiva d’un projecte nacional que no admet ni defallences ni el bescanvi per quatre conselleries.
Per això, perquè és una qüestió d’interès nacional espanyol, el PSOE no només mai no n’ha discrepat, sinó que hi ha donat tot el seu suport. El mateix suport amb què van impulsar una llei de partits que permeté la indecència d’il·legalitzar un partit polític que molestava.
Fa quatre anys van tancar un diari i van empresonar-ne els principals responsables. Va ser un immens escàndol i, durant uns dies, la revolta fou al carrer. Però sabien que oblidaríem. Mentre, les empreses, quedaven tocades de mort.
No era pas nou. Sense tan de soroll, uns anys abans, havien tombat, amb el mateix pretext, el grup econòmic al voltant del diari Egin. Deu anys després ni hi ha hagut judici ni han trobat res per imputar-los.
Aquesta és l’Espanya, democràtica, constitucional, no nacionalista i plural a la qual el nostre govern ret ara vassallatge.
Tinguem-ho present quan retornem la bandera espanyola al balcó.

Cap comentari: